Marta Gandarillas, periodista col·laboradora de Bio Eco Actual, entrevista a Josep Pàmies per al Bio Eco Actual de Juliol-Agost 2017.

Josep Pàmies, el pagès de la Dolça Revolució, ha estat absolt del suposat delicte contra la salut pública, pel cultiu compartit de marihuana per a ús terapèutic pel qual la Fiscalia li demanava una pena de dos anys de presó i 16.000 € de multa.

Als seus 69 anys, aquest incansable lluitador, fill de horticultors no té por, ja havia assumit que podia ser condemnat i sap que, tot i que ha guanyat aquesta batalla n’hi haurà d’altres, perquè com ell diu “hi ha altres plantes com la stevia però “cap planta és il·legal” (lema també de la última campanya de Dolça revolució) i menys si és per al bé comú”. Com diu en el seu missatge d’agraïment de Facebook “quan les coses es fan des del cor ningú pot aturar-ho”. Pàmies va estar fa uns dies per Madrid i com moltes vegades passa, la vida va disposar que tingués la sort de conèixer-lo.

Per descomptat ell m’ho va posar fàcil. I enmig d’un programa ben aprofitat en la seva visita a Madrid, em va fer un forat a la seva agenda i allà vaig, al restaurant El Vergel, asseguda a la taula com una més de la família, amb la seva dona Rosa Mari , Lola Roma i Manolo Vilchez, de la Dulce Revolución i Juanfe Carrasco, actual coordinador de la Iniciativa Ciudadana Europea contra el glifosato de la plataforma WeMove.EU.

Aquest home de tracte fàcil i proper, de to pausat però discurs ràpid i ment desperta, venia de donar dues conferències seguides perquè en la primera no havia pogut entrar tothom a la sala. Ja a les postres, robant-li una mica de temps a la seva merescuda migdiada, responia així a les meves preguntes per Bio Eco Actual.

Va ser ja amb 50 anys quan vas donar un gir a la teva vida, explica’ns una mica què et va portar aquí?

Quan m’adono que m’he equivocat amb la revolució verda, les meves terres estan ja supermedicalitzades i no rendien ja el que havien rendit. Em trobava malament, tenia vòmits, diarrees…, perquè un agricultor a més de menjar la mateixa porqueria que produeix, en tractar amb pesticides i altres, rep més verí per inhalació i contacte (abans a més no hi havia les proteccions d’ara). Altres agricultors ecològics ja m’advertien.

Un dia em demanen stevia, jo no la coneixia i em vaig posar a buscar i investigar. Vaig trobar una associació de pares de nens americans que havien mort per culpa del aspartamo de la CocaCola (aquests pares deien que si la CocaCola s’hagués fet amb stevia, com es portava fent fa anys al Japó, i si els seus fills haguessin pogut prendre la fulla de la stevia, possiblement s’haurien curat)

Vaig sembrar aquesta planta i la regalava per veure si la gent es curava. Vaig començar a investigar altres plantes i vaig veure que estan molt estudiades científicament i ningú en parlava. Després el kalanchoe … ha estat una revolució lenta de 15 anys en la qual s’han anat incorporant noves plantes arran d’aquest fet. I així es va desencadenar tot, en comprendre i adonar-nos que ens havien enganyat a nivell d’agricultura a nivell de farmàcia. Quina casualitat que les mateixes empreses que enverinen els camps són les mateixes que et venen el medicament i que et venen les llavors … .Quan t’adones de tot això doncs dius tinc bastants anys ja no tinc temps per perdre i he de mostrar la meva indignació per l’engany que he patit pels anys que m’han tret, no vull que això passi ni als meus fills ni als meus néts ni als néts dels altres.”

Jo de tota la vida he estat en moviments socials, polítics, sindicals dels que m’he desenganyat (…) he creat moviments horitzontals sense verticalitat on no hi hagi presidents ni secretaris, si n’hi ha és a nivell formal i el que faig en aquests moments és en realitat el que he fet tota la vida, guerrejar però en un camp que m’agrada i que veig que és útil. Trenta i escaig anys de la meva vida he guerrejat per la inutilitat i m’he afartat de l’estructura política i sindical i hem creat associacions com “Dolça revolució”, “Som el que sembrem” (Plataforma per la Catalunya lliure de Transgènics “) que són plataformes assembleàries, grups homogenis on les discussions no són eternes, som pràctics, res d’aquest assemblearisme pesat que per un punt, per una coma has de discutir dies. Consens, si, doncs ja està. Si tens diferències aporta proves i canviarem perquè no som sectaris. Aquests moviments que hem creat estan donant resultat perquè són aliments per a altres iniciatives que formen igual sense necessitat de crear una altra estructura vertical. La nostra idea és el que importa, si és bona, altres ho aplicaran. Compartint la idea altres s’organitzen autònomament amb altres noms per semblar el mateix o una mica superior i en estar en contacte ens intercomuniquem i ens beneficiem de l’experiència de cada grup que anem coneixent aquí a Espanya, a Llatinoamèrica o els EUA i poc a poc vas connectant sense conèixer-te perquè saps que en el fons fan el mateix per les seves webs i els seus informes. És l’horitzontalitat de la societat que canviarà el món perquè es generen autèntiques marees de gent sensible sense dependre d’un vèrtex piramidal i quan han d’atacar la idea, ho tenen molt difícil, ataquen els caps visibles però hi ha milers no visibles que estan fent el mateix.

En quin moment i com arrenca la “Dolça revolució”?

Quan hi ha una saturació amb la stevia, va ser massa impacte. Treballava a casa a ple rendiment havia d’atendre a molta gent, tenia també les plantes de Kalanchoe. Llavors els companys de Slow Food plantegen fer una associació per aconseguir més voluntaris per tot això de la salut, les plantes… I per poder absorbir totes aquestes inquietuds. Així va començar primer Lola (cobrant mig sou, després un) Ara estem amb 6 persones treballant en l’associació generant notícies, idees, tallers… però només a Catalunya. No volem expandir-nos més.

Per què això?

Si t’expandeixes a nivell organitzatiu, necessites control perquè la idea no es perverteixi i més persones ja suposaria crear una altra estructura vertical que és precisament el que no volem perquè aquest ha estat el fracàs de les societats actuals (…) no volem moviments en els que sigui apetitós governar, sinó que sigui apetitós participar perquè creus en això i vols col·laborar amb la teva feina. Això és diferent a uns dalt altres a baix. Lògicament amb una mínima estructura perquè els voluntaris puguin treballar.

Com veus l’agricultura ecològica a dia d’avui?

L’agricultura ecològica està creixent però és una agricultura ecològica industrial i per tant, quan hagi crescut bastant caldrà tornar a la de proximitat, a l’agroecologia perquè aquesta agricultura ecològica industrial farà que qualsevol producte que ve de milers de quilòmetres de distància es vengui al teu territori perquè té un certificat. Seria reproduir el model de la revolució verda però en ecològic i això seria un error. Ara, benvingut sigui un increment de l’agricultura ecològica, encara que sigui en aquest model industrial, perquè cal que la societat estigui millor alimentada. Després ja es veurà que cal consumir de proximitat per no deslocalitzar economies.

Tu parles molt d’insubmissió intel·lectual, què vols dir amb això?

Que tot el que has après has de des-aprendre-ho i quedar-te amb el gra i no amb la palla. Sempre cal posar en dubte tot i fer el teu propi anàlisi, el teu propi camí científic, vivencial o experiencial, perquè mai sabem on és la veritat encara. No hi ha una veritat total, hi ha mitges veritats estem en un camí …

És la por el gran obstacle per a la societat?

La por i la comoditat són el gran obstacle per a la societat. La gent és còmoda. Jo dic, mou-te perquè també depèn de tu. D’altra banda, si tu tens por no dones els passos correctes. Les suposicions que ens fem a la vida gairebé mai es compleixen, una de cada mil. Ens perdem 999 oportunitats que, per por, hem deixat passar.

En la teva opinió, què es podria fer perquè el producte ecològic arribi més a la gent?

La crida al ciutadà seria a cuidar la seva salut i a ser responsable. Està en la pròpia societat incentivar el ser autosuficients en alimentació, plantes, energia …. Són passos lents però això està canviant ja. Estem veient que Mc Donald ha canviat el vermell pel verd, està a punt de treure hamburguesa vegetariana. CocaCola, als EUA, ha comprat la major distribuïdora de productes ecològics d’EUA perquè sap que el seu negoci s’està enfonsant i sap que el negoci és allà. Per tant, la societat està marcant tendència sense que els governs ajudin. Estem en el correcte, és lent però anem bé i crec que en uns anys s’haurà donat la volta a la truita.

Què se sap dels estudis científics sobre les plantes medicinals?

Hi ha 45.000 plantes estudiades científicament. Aquests estudis estan publicats en obert a cercadors mèdics. Planta que creguis que no està estudiada, està estudiada, però a fons eh? Els estudis estan fets amb ratolins o amb micos però quan veuen que funciona s’espanten i els retenen. D’aquí treuen una molècula (no totes perquè podrien guarir) i en humans ja no proven la planta sencera perquè llavors ja no hi ha patent i no hi ha negoci. El que proven és una molècula, la copien, la sintetitzen i la patenten. Així treuen un medicament amb la idea que ha donat la planta. Això és una vergonya perquè per això els medicaments estan provocant tots aquests efectes secundaris tan perjudicials. La majoria dels medicaments surten de la idea d’alguna planta però després en sintetitzar-la i extreure només una molècula és quan les propietats varien i es produeixen efectes secundaris.

Per què és la marihuana una planta amb tantes propietats?

Manuel Guzmán de la Universitat Complutense de Madrid porta anys investigant i fent multitud d’estudis: per al càncer, esclerosi múltiple, epilèpsia, glaucoma … És increïble fins on pot arribar. En Dolça Revolució l’estem utilitzant fins en nadons amb tumors cerebrals. La fem servir amb les dosis justa perquè no col·loqui, fent tintures i mesurant les gotes.

L’Organització Mèdica Col·legial està molt nerviosa perquè veuen que dins de la Sanitat Pública està entrant el reiki, l’acupuntura, consells de plantes, de dieta alcalina … i volen perseguir terapeutes, metges, xerraires com jo … i volen tancar les nostres web perquè són un perill públic però no s’adonen, pobres desgraciats, que estem complint amb l’OMS i amb el seu programa “Estratègia de 2014-2023” per incorporar les teràpies naturals a la sanitat pública. Així que tot aquest embolic visualitza més de cara a l’opinió pública qui ens governa i qui està davant dels col·legis mèdics

Sembla que el veganisme s’ha posat de moda, què et sembla?

El veganisme està molt bé però no podem ser radicals perquè hi ha milers de milions de persones que no poden canviar d’un dia per l’altre.

Cal parlar en un missatge que, amb el veganisme no hi hauria fam al món perquè, amb el que mengen milions d’animals innecessaris, menjarien dos planetes més

I si les vaques que no mengen carn, fan tants quilos de proteïna, l’ésser humà també pot; l’únic inconvenient seria la manca de vitamina B12 que es pot suplir, per exemple, amb Vit B12 sintètica. Si bé és cert que en casos de càncer o algunes malalties metabòliques si seria necessari un veganisme més radical, si es pot i si no, consumir una mica de peix fresc (en lloc del de piscifactoria) o vedella ecològica. En aquest món en què hem abusat de les carns, dels formatges, de la llet, estem provocant una desforestació perquè la major part d’aliment és per a animals innecessaris i mentrestant moren 2 milions de nens a l’any de fam, això és una vergonya. Així que olé olé i olé pels vegans. Jo encara no ho sóc del tot però aquí estic poc a poc. En aquesta línia hem de caminar però sense radicalismes perquè si no la gent no seguirà per aquí.

I els transgènics? Tenen els dies comptats?

Bé els dies comptats no ho sé però això també s’està desmuntant pel mateix camí de nombrosos científics que diuen provoquen càncer, al·lèrgies… Ha estat tot un engany i això que el món anava a ser autosuficient, una mentida podrida perquè els agricultors que no sembren transgènics són els més rendibles perquè el transgènic no produeix tant, produeix molta més humitat i toxines… Això no va a més, va a menys, el que passa és que aquest és un país atípic i aquí hi ha molt transgènic però a la resta d’Europa no és així.

Veus amb esperança el futur?

El futur és ja el present, que és millor que fa uns anys. Per això estan tan nerviosos els poders polítics, econòmics, farmacèutics… està ja aquí. Ja està canviant, malgrat ells, estem canviant.

Quin consell donaries als joves?

Els diria com en un llibre del metge basc Nico Landaburu, “cuida’t company, espavila’t que ningú et cuidarà”. Mira el que menges, el que beus, el que penses… Una copeta està bé però dos no, si prens sucre millor panela, no esperis a última hora a regenerar o canviar perquè pot ser que no tinguis temps.

T’he sentit citar altres vegades a Gandhi, què destacaries del seu missatge?

Aquest missatge de “jo no ataco, que m’ ataquin”, el seu pacifisme (…) però fer el que un pensa. No demanis el canvi “Sigues tu el canvi”. Si executes la teva vida amb dignitat i amb justícia i ets just amb els altres i amb tu mateix, aquest canvi inspirarà a altres al teu voltant. Desobediència sí, però no violenta. Fes la teva vida en coherència amb el teu ésser interior i la seva frase de “sigues el canvi que vols veure”.

Marta Gandarillas
* Aquesta entrevista serà publicada al Bio Eco Actual de Juliol-Agost 2017

http://www.bioecoactual.com/ca/2017/06/05/entrevista-josep-pamies-quan-les-coses-fan-des-del-cor-ningu-pot-parar-ho/